Influencia del tensoactivo en la formación y estabilidad física de emulsiones ecológicas concentradas

Abstract

El objetivo de esta investigación fue comparar tres tensoactivos ecológicos derivados del aceite de coco para la preparación de emulsiones aceite-en-agua concentradas formuladas con α-pineno. Los tensoactivos utilizados son ésteres polietoxilados de glicerina que presentan diferente número de grupos de óxido de etileno, que son responsables principales del carácter hidrófilo del tensoactivo. Las técnicas utilizadas para caracterizar las emulsiones fueron la reología, la difracción láser y el “multiple light scattering”. Se ha demostrado que el uso del tensoactivo no-iónico Levenol C-201 (17 grupos de óxido de etileno y valor HLB de 13), produce emulsiones con mayor estabilidad física debido a sus menores tamaños de gota y una mayor viscosidad, lo que ayuda a prevenir fenómenos de desestabilización como el cremado o la coalescencia. Por tanto, este estudio proporciona importantes resultados sobre las propiedades y estabilidad física de emulsiones formuladas con ésteres etoxilados de glicerina derivados del aceite de coco que pueden ser utilizadas para el desarrollo de nuevos productos bioaplicables.

The goal of this work was to compare three different ecological surfactants derived from coconut oil for the preparation of concentrated oil-in-water emulsions formulated with alpha-pinene. The surfactants used were polyoxyethylene glycerol fatty acid esters with different number of oxyethylene groups. These are liable for the hydrophilic surfactant role. Rheology, laser diffraction and Multiple Ligh Sacttering were used in order to characterise the emulsions. It has been demonstrated that the use of Levenol C-201 (HLB: 13) lead to prepare emulsions with longer physical stability due to lower droplet size and higher viscosity. These facts help to slow down destabilization processes such as creaming or coalescence. Therefore, this study provides interesting results about the properties and physical stability of emulsions containing polyoxyethylene glycerol fatty acid esters derived from coconut oil, which can be used to develop new products with biological applications.

L’objectiu d’aquesta investigació va ser comparar tres tensioactius ecològics derivats de l’oli de coco per a la preparació d’emulsions oli-en-aigua concentrades formulades amb α-pinè. Els tensioactius utilitzats són èsters polietoxilats de glicerina que presenten diferent nombre de grups d’òxid d’etilè, que són responsables principals del caràcter hidròfil del tensioactiu. Les tècniques utilitzades per caracteritzar les emulsions van ser la reologia, la difracció làser i el multiple light scattering. S’ha demostrat que l’ús del tensioactiu no-iònic Levenol C-201 (17 grups d’òxid d’etilè i valor HLB de 13), produeix emulsions amb més estabilitat física a causa de un volum més petit de gota i una major viscositat, el que ajuda a prevenir fenòmens de desestabilització com el cremat o la coalescència. Per tant, aquest estudi proporciona importants resultats sobre les propietats i la estabilitat física d’emulsions formulades amb èsters etoxilats de glicerina derivats de l’oli de coco que poden ser utilitzades per al desenvolupament de nous productes bioaplicables.