El papel del coach en la formación de directivos: análisis de un programa específico

Abstract

La complejidad de las tareas de dirección escolar exige una formación específica. Los estudios sobre liderazgo coinciden en que esta formación tenga como base la reflexión sobre la práctica favorecida por el coaching. Este artículo presenta el análisis de los comportamientos y de las estrategias de intervención de los coaches y su relación con los procesos de reflexión-aprendizaje desarrollados en los grupos de discusión para la formación de directores en el marco de un programa específico. Los resultados señalan que el ejercicio del papel de coach necesita una rigurosa formación, tanto en relación con el ejercicio del liderazgo como también en competencias y habilidades sociales mediante las cuales construir una relación de confianza. Un funcionamiento grupal que favorezca la reflexión sobre el propio liderazgo requiere ofrecer síntesis y ampliaciones que ayuden a establecer relaciones entre los hechos, evitar valoraciones, consejos y, en cambio, asumir una escucha activa, la capacidad para gestionar el tiempo y la de formular preguntas y comentarios desafiantes, pero no descalificadores, que resulten claves para la mejora y la calidad del proceso formativo. Dadas las múltiples exigencias para que la labor del coach sea efectiva, se observa la necesidad de que se realice una apropiada y rigurosa formación en conocimiento experto a través de competencias y habilidades sociales que favorezca una relación de confianza con los participantes.

La complexitat de les tasques de direcció escolar exigeix una formació específica. Els estudis sobre lideratge coincideixen a demanar que aquesta es basi en la reflexió sobre la pràctica afavorida pel coaching. El present article mostra l’anàlisi dels comportaments i de les estratègies d’intervenció dels coaches i la seva relació amb els processos de reflexió-aprenentatge desenvolupats en els grups de discussió per a la formació de directors en el marc d’un programa específic. Els resultats assenyalen que l’exercici del paper de coach necessita una rigorosa formació, tant en relació amb l’exercici del lideratge com també en competències i habilitats socials mitjançant les quals es pugui construir una relació de confiança. Un funcionament grupal que afavoreixi la reflexió sobre el propi lideratge requereix oferir síntesis i ampliacions que ajudin a establir relacions entre els fets, evitar valoracions, consells i, en canvi, assumir una escolta activa, la capacitat per gestionar el temps i la de formular preguntes i comentaris desafiants, però no desqualificadors, que resultin claus per a la millora i la qualitat del procés formatiu. Ateses les múltiples exigències perquè la tasca del coach sigui efectiva, s’observa la necessitat de realitzar una apropiada i rigorosa formació en coneixement expert a través de competències i habilitats socials que afavoreixi una relació de confiança amb els participants.

The complexity of school management tasks requires specific training. Studies on leadership agree that such training should be based on reflective practice favored by coaching. This article presents the analysis of the behaviors and intervention strategies of coaches and their relation with reflective learning processes undertaken in discussion groups for the training of principals within the framework of a specific program. The results indicate that coaching requires rigorous training in relation to both leadership and social skills and abilities through which a relationship of trust can be built. Group synergies that encourage reflection on one’s own leadership require syntheses and extensions to establish relationships between the facts and avoid valuations and advice, while promoting active listening, the capacity to manage time and formulate questions, and challenge but not disqualify comments that are key to the improvement and quality of the training process. Given the multiple demands for coaches’ work to be effective, we observe the need for appropriate and rigorous training in expert knowledge through social skills and abilities that promote a relationship of trust with the participants.