Resposta cardiovascular i respiratòria aguda derivada de l’aplicació d’estímuls vibratoris de magnitud diferent

Abstract

Introduction: The aim of the current study is to determine the cardiovascular and respiratory systems response after different vibratory stimuli. Heart rate (HR), blood pressure (BP) and oxygen uptake (VO2) were analyzed during the training. Subjects (22±3.89 yr, height: 1.76±0.61 m; weight: 75.56±8.83 kg; IMC: 24.49±2.30 kg/m2) were randomly allocated to one of three groups. Material and methods: Each group performed a vibratory training session with different magnitude: GEA (30 Hz and 4 mm), GEB (26 Hz and 4 mm) and GEC (20 Hz and 4 mm). Results: A similar response in all groups and a direct relationship between vibratory magnitude and physiological response wasn’t established. In other hand, significant differences in VO2 and HR were found in the three groups, being the response regarding BP more variable. Conclusions: It may be concluded that the use of vibratory stimuli with in standard training parameters is not enough to induce physiological adaptations in relation to the variables analyzed.

Introducció: L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la resposta dels sistemes cardiovascu - lar i respiratori després de l’aplicació d’estímuls vibratoris de magnitud diferent, analit - zant la freqüència cardíaca (FC), la pressió arterial (PA) i el consum d’oxigen (VO 2 ). Mètodes: Els subjectes participants en l’estudi, que en el moment dur-lo a terme presen - taven: edat mitjana, 22 ± 3,89 anys; altura, 1,76 ± 0,61 m; massa corporal, 75,56 ± 8,83 kg, i índex de massa corporal (IMC), 24,49 ± 2,30 kg/m 2 , van ser distribuïts en tres grups alea - tòriament, i cadascun va ser sotmès a una sessió d’estímuls vibratoris de magnitud dife- rent: GEA (30 Hz i 4 mm), GEB (26 Hz i 4 mm) i GEC (20 Hz i 4 mm). Resultats: Els resultats van mostrar una resposta semblant en els diversos grups esta - blerts, i no hi havia una relació directa entre la magnitud de l’estímul vibratori i la res- posta fisiològica. D’altra banda, les modificacions experimentades en els tres grups van ser estadísticament significatives en el cas del VO 2 i l’FC, mentre que la resposta va ser més variable en el cas de la PA. Conclusions: A la vista de les dades obtingudes, es podria afirmar que l’aplicació d’estímuls vibratoris, utilitzant paràmetres habituals d’entrenament, no és suficient per provocar adaptacions fisiològiques relacionades amb les variables analitzades