La producción arquitectónica del estudio de Garcés para museos: ‘6 palacios para un museo’ : el museo Picasso de Barcelona

Abstract

Hoy día, es cada vez más frecuente el uso de la palabra PATRIMONIO en el ámbito profesional y, por tanto, en el educativo. El crecimiento demográfico en la actualidad es de tipo exponencial y, por consiguiente, las ciudades continúan creciendo ‘sin fin’; y eso provoca una migración del centro hacia las periferias en busca de complejos con mejores calidades de habitabilidad y un abandono del centro histórico. Los edificios más céntricos aumentan su edad, y algunos vienen desde épocas de las ciudades amuralladas durante la Edad Media. Éstos necesitan la mano de profesionales para su mantenimiento y conservación. Ante la necesidad de conservar la historia de un determinado pueblo, lo cual está ganando cada vez más hegemonía con el paso de los años, surgen distintos modos de intervenir. Entre ellos, se encuentra el de ‘rehabilitar’, dar una segunda vida útil al edificio. Con el paso de los años, la sociedad ha cambiado y, con ello, el modo de actuar en la arquitectura, intervenir en edificios históricos, conocer y divulgar el pasado de las ciudades, etc. Muchos de ellos, aprovechando su posición estratégica, se convierten en edificios destinados para el pueblo. Sin embargo, estos edificios que, a su vez son encargos públicos, son normalmente realizados por estudios de gran envergadura, con una extensa trayectoria en proyectos similares. El estudio de Jordi Garcés cuenta con varios proyectos en esta línea. Es, por tanto, el caso de estudio un claro ejemplo de actuación en patrimonio y conservación de edificios de gran relevancia histórica en la ciudad. El proyecto se encuentra en pleno centro de la capital catalana, y consiste en la conversión de 5 palacios del siglo XII en institución museística de estilo contemporáneo. El trabajo analizará las distintas intervenciones que ha sufrido el Museo Picasso desde el punto de vista del proyecto arquitectónico y la mano del arquitecto Jordi Garcés. Se estudiará la posibilidad de agregar un sexto palacio al conjunto, satisfaciendo las necesidades del museo para entender su intervención desde el punto de vista constructivo.

Nowadays, more and more people use the word HERITAGE in the professional field, and therefore, in the educational field. Poblation is increasing exponentially, and consequently, cities carry on growing up ‘endless’. That results a movement of people from center city to suburbs searching neighborhood with better habitability qualities than there. So, it produces a leave from historic center. Buildings centralest increase their age, and someone was born in time of the walled cities during Middle Age. Those need the hand of the architect to their maintance and conservation. In view of need to perserve the history of a society, which it is gaining more and more value, arise different ways to join in it. Betweenthey, we find the concept of ‘rehabilitate’, give a second life to a building. Over the years, society has changed and, with it, ways to join in historic buildings, and knowing and publishing the city’s past. Lots of them are turned into in buildings for the population, due to their strategic position. However, this buildings that are public charge, are usually carried out by architecture’ studios with large wingspan in similar projects. The Jordi Garcés’ studio has a lot of projects in this topic. Therefore, the study’s case is a clear model of intervention in heritage and conservation of buildings with a large history in the city. The project is in the center of the Catalan capital, and it develops the change from 5 palaces of XII century to museum institution with contemporary stile. This studio will analyze the differents performances of the Picasso Museum in view of the architect project and the hand of architect Jordi Garcés. It will study the possibility to join a sixth palace to the set, satisfying the necessities of the museum to understand their performances in view of the construction.

Avui dia, és cada vegada més freqüent l’ús de la paraula PATRIMONI en l’àmbit professional i, per tant, en l’educatiu. El creixement demogràfic en l’actualitat és de tipus exponencial i, per tant, les ciutats continuen creixent ‘sense fi’; i això provoca una migració de el centrecap a les perifèries a la recerca de complexos amb millors qualitats d’habitabilitat i un abandó de el centre històric. Els edificis més cèntrics augmenten la seva edat, i alguns vénen des d’èpoques de les ciutats emmurallades durant l’Edat Mitjana. Aquests necessiten la mà de professionals per al seu manteniment i conservació. Davant la necessitat de conservar la història d’un determinat poble, la qual cosa està guanyant cada vegada més hegemonia amb el pasdels anys, sorgeixen diferents maneres d’intervenir. Entre ells, es troba el de ‘rehabilitar’, donar una segona vida útil a l’edifici. Amb el pasdels anys, la societat ha canviat i, amb això, la manera d’actuar en l’arquitectura, intervenir en edificis històrics, conèixer i divulgar el passatde les ciutats, etc. Molts d’ells, aprofitant la seva posició estratègica, es converteix en en edificis destinats per al poble. No obstant això, aquests edificis que, al seu torn són encàrrecs públics, són normalment realitzats per estudis amb una extensa trajectòria en projectes similars. L’estudi de Jordi Garcés compta amb diversos projectes en aquesta línia. És, per tant, el cas d’estudi un clar exemple d’actuació en patrimoni i conservació d’edificis de gran rellevància històrica a la ciutat. El projecte es troba en ple centre de la capital catalana, i consisteix en la conversió de 5 palaus de segle XII en institució museística d’estil contemporani. El treball analitzarà les diferents intervencions que ha patit el Museu Picasso des del punt de vista de el projecte arquitectònic i la mà d’l’arquitecte Jordi Garcés. S’estudiarà la possibilitat d’afegir un sisè palau a el conjunt, satisfent les necessitats de l’museu per entendre la intervenció des del punt de vista constructiu.