La question de l'Océan Arctique entre tropisme juridique et 'wishful thinking'

Abstract

Cet article aborde la question de l'Océan Arctique à travers le phénomène du tropisme juridique. Dans une perspective historique et contemporaine, l'article analyse les différents changements d'orientation de l'ordre juridique international en réponse à l'application controversée des critères ordinaires en matière d'établissement de la souveraineté étatique à cet espace marin historiquement couvert essentiellement de glace, et aujourd'hui touché par une progressive fonte de cette dernière à cause du réchauffement terrestre. A la lumière du phénomène du dégel naturel, l'Océan Arctique a acquis une nouvelle position centrale d'importance internationale. Regardant l'avenir avec confiance et en faisant preuve d'un certain wishful thinking, cette étude se conclut dans l'espoir d'une réponse positive de la part de l'ordre international au stimulus toujours croissant de la coopération et de la solidarité nécessaires entre États arctiques et États non arctiques, afin de trouver un juste équilibre entre les intérêts particuliers des États et ceux collectifs de la Communauté internationale.

Este artículo abarca la cuestión del Océano Ártico a través del fenómeno de tropismo legislativo. En este sentido, analiza, en perspectiva histórica y contemporánea, las distintas orientaciones del ordenamiento jurídico internacional en respuesta a la controvertida aplicación de los criterios ordinarios de los que depende la reivindicación de la soberanía estatal sobre este espacio marítimo que, históricamente cubierto principalmente de hielo, se ve hoy, en cambio, golpeado por una progresiva retirada del mismo a causa del calentamiento terrestre. A la luz del emergente fenómeno del deshielo natural, el Océano Ártico está asumiendo una nueva posición de relevancia en el plano internacional. De cara al futuro con una actitud basada en el wishful thinking, el estudio se concluye con la esperanza de una repuesta positiva por parte del ordenamiento internacional frente al estímulo cada vez mayor derivado de una necesaria cooperación de marcado carácter solidario entre los Estados Árticos y no Árticos en la búsqueda de un equilibrio entre los intereses particulares de los Estados y los colectivos de la Comunidad Internacional.

This article examines the question of the Arctic Ocean through the phenomenon of legislative tropism. The article specifically analyses the different manifestations, from an historical and contemporary perspective, of the international system when it has been used to challenge the controversial application of the standard criteria applied when a State makes a claim of sovereignty over formerly ice-covered marine territory, which is today being consumed by the gradual receding of the ice itself due to global warming. In the light of this persisting phenomenon of this natural dissipation, the Arctic Ocean is assuming a new central position of international relevance. Looking toward the future with an attitude of wishful thinking, the study ends with the hope of a positive answer which could arise from the requisite solidarity and cooperation between the Arctic State and non-Arctic States in their attempts to find equilibrium between the individual State’s interests and those of the International Community.

Aquest article es refereix a la qüestió de l’Oceà Àrtic a través del fenomen del tropisme legislatiu. En aquest sentit, analitza, en perspectiva històrica i contemporània, les diferents orientacions de l’ordenament jurídic internacional en resposta a la controvertida aplicació dels criteris ordinaris dels que depèn la reivindicació de la sobirania estatal sobre aquest espai marítim que, històricament cobert principalment de gel, es veu avui, en canvi, colpejat per una retirada progressiva d’aquest a causa de l’escalfament de la terra. Des de la perspectiva que implica el fenomen emergent del desgel natural, l’Oceà Àrtic assumeix una nova posició de rellevança en el pla internacional. De cara al futur, amb una actitud basada en el wishful thinking, l’estudi es conclou amb l’esperança d’una resposta positiva per part de l’ordenament internacional enfront de l’estímul cada vegada més gran derivat d’una cooperació necessària de caràcter solidari entre els estats àrtics i no àrtics a la recerca d’un equilibri entre els interessos particulars dels estats i dels col·lectius de la comunitat internacional.