Modèles et “vices” de prononciation du français aux XVII et XVIII siècles en France et en Espagne

Abstract

En aquest treball pretenem aportar més informació sobre els models de pronunciació francesa durant, principalment, el segle XVIII, a França i Espanya. Amb aquest objectiu analitzem, en primer lloc, la situació a França pel que fa a l’ús i al «bon ús» del francès en general i, més particularment, de la pronunciació, basant-nos en una sèrie d’obres influents en matèria de llengua. D’aquestes obres recopilem les referències que s’hi fan a models de pronunciació i assenyalem també les variants considerades com «vicis» pels autors. Fem després el mateix amb les recomanacions fonètiques prescriptives dels gramàtics de francès a Espanya de la mateixa època per comprovar si existia o no una correspondència entre els dos països.

In this paper we attempt to contribute more information about the models of French pronunciation mainly during the 18th century, in France and Spain. To do so we analyse, in the first place, the situation in France regarding the use and the “good use” of French in general and, more particularly, of the pronunciation based on a number of influential works in linguistics. We collect the references to the models of pronunciation and we also point out the variations considered as “defects” by the authors. We also examine the prescriptive phonetic recommendations of the grammarians of French in Spain during the same period in order to check whether or not there was a correspondence between the two countries.