Recuperando espacios y resignificando el concepto patrimonio desde los movimientos sociales: el caso del CSOA La Higuera (Cádiz, Andalucía)

Abstract

Las relaciones entre patrimonio histórico, sociedad civil y Estado en las ciudades históricas son de elevado interés y su estudio requiere de una visión multidisciplinar desde las ciencias sociales. Existen contradicciones entre el destino público del patrimonio garantizado por el Estado y las formas en las que la conservación y gestión del mismo se llevan a cabo, en tanto tienden a marginar iniciativas que provienen de la ciudadanía, de los movimientos sociales, y potencian aquellas orientadas a la tematización y mercantilización del mismo. Se argumenta que en estos procesos juegan un papel importante los intereses de sectores privados, que buscan su propio beneficio y se oponen al modelo social de patrimonio histórico o cultural. Frente a esta situación, se evalúa la capacidad de proyectos radicales ciudadanos en la lucha práctica frente a la neo-liberalización de la ciudad histórica y sus repercusiones en el discurso teórico patrimonial a través de un ejemplo en Cádiz.

The relations between historical heritage, civil society and the State in historical cities are of outstanding interest, and a multidisciplinary approach from social sciences is required to tackle them. There are contradictions between the cultural heritage public-destiny guaranteed by the State and the forms by which conservation and management have been carried out, due to the marginalization of initiatives from citizens, from social movements, whereas other initiatives fostering heritage thematization and marketization have been implemented. It is argued that these processes respond to private interests acting for their own benefit, and therefore in opposition to the socially based conceptualisation of cultural heritage. Given this situation, the capacity of radical movements and projects in the daily struggle against the neoliberalisation of the historical city is explored, focusing on the repercussions for urban heritage discourse and praxis through an example in the city of Cadiz.

Les relacions entre patrimoni històric, societat civil i Estat en les ciutats històriques són d’elevat interès i el seu estudi requereix d’una visió multidisciplinària des de les ciències socials. Hi ha contradiccions entre el destí públic del patrimoni garantit per l’Estat i les formes per les quals la conservació i la gestió d’aquest patrimoni es duen a terme, en tant que tendeixen a marginar iniciatives que provenen de la ciutadania, dels moviments socials, i per contra potencien aquelles orientades a la tematització i mercantilització d’aquest. S’argumenta que en aquests processos juguen un paper important els interessos dels sectors privats, que busquen el seu propi benefici i s’oposen al model social de patrimoni històric o cultural. Davant d’aquesta situació, i a través d’un exemple a la ciutat de Cadis, s’avalua la capacitat de projectes radicals ciutadans en la lluita pràctica davant la neoliberalització de la ciutat històrica i les seves repercussions en el discurs teòric patrimonial.

Les rapports entre le patrimoine, la société civile et l’État au sein des villes historiques soulèvent un intérêt croissant et leur étude demande une approche multidisciplinaire depuis les Sciences Sociales. Des contradictions existent entre la destination publique du patrimoine garantie par l’Etat et la mise en œuvre de sa conservation et de sa gestion: celle-ci montre une tendance à la marginalisation des initiatives provenant des habitants, des mouvements sociaux, et renforcent celles qui sont orientées vers la thématisation et la marchandisation de soi-même. Il fait valoir que dans ces processus les intérêts du secteur privé qui cherche son propre bénéfice jouent un rôle important, en opposition au modèle social du patrimoine historique ou culturel. Devant cette situation, la capacité des projets radicaux des citoyens dans la lutte pratique contre la néo-libéralisation de la ville historique et leur impact sur le discours théorique sont évalués à travers un exemple situé dans la ville de Cadix.