El impacto de los dicursos innovadores en la escuela: un estudio de caso

Abstract

Uno de los principales retos de la investigación educativa actual es el de comprender el verdadero impacto que los discursos innovadores(sobre metodologías activas, aprendizaje competencial, TIC, etc.)están generando en los procesos de enseñanza y aprendizaje. Asumiendoesta premisa, el trabajo que aquí se presenta tomó como caso de estudio las clases de Geografía e Historia en Educación Secundaria de uno de los autores. Estas fueron concebidas como un dispositivo donde los pensamientos, acciones e intenciones de los participantesde la investigación, el docente-investigador y su alumnado, eran condicionados por un conjunto de significados procedentes de cuatro campos discursivos distintos: el marco normativo, el centro educativoprivado, el Departamento de Ciencias Sociales y las propias clases de Geografía e Historia. Con apoyo en los métodos de la autoetnografía y el análisis crítico del discurso, los doce textos conformantes del corpus utilizado fueron sometidos a un procedimiento analítico articulado en cuatro fases: preanálisis, análisis lexicométrico, de contenido y lingüístico. Los resultados obtenidospermitieron confirmar empíricamente la brecha entre discursos innovadores y realidades escolares ya señalada por algunos autores, si bien revelaron la existencia de múltiples dificultades y problemasdesapercibidos hasta el momento. Frente a una literatura excesivamente indulgente con los nuevos discursos educativos, las conclusiones obtenidas coinciden en que, en contextos como el correspondiente aeste estudio, la innovación educativa está siendo concebida y practicada en clave mercantilista, como una moda, representando un síntoma más del modelo educativo neolibera

2Ar@cne, núm. 292, juliode 2024L’impacte dels discursos innovadors a l’escola: un estudi de cas (Resum)Un dels principals reptes de la investigació educativa actual és comprendre el veritable impacte que els discursos innovadors (sobre metodologies actives, aprenentatge competencial, TIC, etc.) estan generant en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Assumint aquesta premissa, el treball que aquí es presenta va prendre com a cas d'estudi les classes de Geografia i Història en Educació Secundària d'un dels autors. Aquestes van ser concebudes com un dispositiu on els pensaments, accions i intencions dels participants de la investigació, el docent-investigador i el seu alumnat, eren condicionats per un conjunt de significats procedents de quatre camps discursius diferents: el marc normatiu, el centre educatiu privat, el Departament de Ciències Socials i lespròpies classes de Geografia i Història. Amb el suport dels mètodes de l'autoetnografia i l'anàlisi crítica del discurs, els dotze textos que conformen el corpus utilitzat van ser sotmesos a un procediment analític articulat en quatre fases: preanàlisi, anàlisi lexicomètrica, de contingut i lingüística. Els resultats obtinguts van permetre confirmar empíricament la bretxa entre discursos innovadors i realitats escolars ja assenyalada per alguns autors, si bé van revelar l'existència de múltiples dificultats i problemes inadvertits fins al moment. Davant una literatura excessivament indulgent amb els nous discursos educatius, les conclusions obtingudes coincideixen que, en contextos com el corresponent a aquest estudi, la innovació educativa està sent concebuda i practicada en clau mercantilista, com una moda, representant un símptoma més del model educatiu neoliberal

ne of the main challenges in current educational research is to understand the true impact that innovative discourses (on active methodologies, competency-based learning, ICT, etc.) are having on teaching and learning processes. From this point, the work presented here took as a case study the Geography and History classes in Secondary Education taught by one of the authors. These were conceived as a dispositifwhere the thoughts, actions, and intentions of the research participants, the teacher-researcherand their students, were conditioned by a set of meanings derived from four different discursive fields: the normative framework, the private educational institution, the Department of Social Sciences, and the Geography and History classes themselves. Drawing on autoethnography and critical discourse analysis methods, the twelve constituent texts of the corpus used underwent an analytical procedure articulated in four phases: pre-analysis, lexicometric analysis, content analysis, and linguistic analysis. The results obtained empirically confirmed the gap between innovative discourses and school realities as previously noted by some authors, although they revealed the existence of multiple difficulties and problems unnoticed until now. Contrary to a literature overly indulgent with new educational discourses, the conclusions drawn coincide in that, in contexts such as the one relevant to this study,educational innovation is being conceived and practiced in a mercantilist key, as a trend, representing yet another symptom of the neoliberal educational model